El PECIA s’estructura en vuit blocs:

Un primer bloc introductori, corresponent als capítols de l’1 al 4, on s’expliciten els objectius i l’àmbit del Pla i on es descriu de manera general com funciona i s’organitza el cicle integral de l’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es descriuen a grans trets quins són els recursos a partir dels quals s’extreu l’aigua que es consumeix, per a què s’utilitza aquesta aigua, i de quina manera es relacionen. Es posen també sobre la taula les prospectives de futur que poden variar aquesta situació de partida. El document es refereix en aquest cas als acords de la Taula del Ter i els efectes que pot tenir el canvi climàtic, factors que suposaran una reducció dels recursos i de les entrades d’aigua al territori metropolità.

S’analitza en el segon bloc, corresponent al capítol 5, la governança del cicle integral de l’aigua. En aquest segon bloc es fa un recull sobre el marc legal i les normatives aplicables en el cicle integral de l’aigua per descriure quins actors hi ha implicats i quines són les seves competències. En el darrer punt d’aquest apartat es descriu quins són els mecanismes de finançament de cada part del cicle.

El tercer bloc, corresponent al capítol 6 del document, identifica i quantifica la demanda d’aigua al territori metropolità, tant actuals com futures, i inclou en aquest cas les induïdes pel desenvolupament de nous sectors urbanístics. Es distingeix entre demanda domèstica, no domèstica, municipal, agrícola, recreativa, d’aigua no registrada i ambiental. En els casos en què ha estat possible, a banda d’estimar el volum demandat s’ha diferenciat també el tipus d’aigua consumida, ja sigui potable, subterrània o regenerada.

En el quart bloc, que es desenvolupa al capítol 7, s’identifiquen i es caracteritzen quins són els recursos primaris d’aigua per abastir el territori metropolità. Es consideren en aquest cas l’aigua procedent de la pluja, els rius, els aqüífers, les instal·lacions d’aigua regenerada i finalment el mar.

El cinquè bloc del document, que correspon al capítol 8, tracta sobre els sistemes del cicle integral, que els constitueixen les instal·lacions i infraestructures que relacionen els recursos amb la demanda, ja sigui per adequar la qualitat d’aigua de la font a la qualitat demanada (ja sigui pels usuaris o pel medi ambient) o per traslladar l’aigua des d’aquesta font fins al punt d’utilització. Se’n distingeixen tres: el d’aigua potable, el d’aigua no potable i el de sanejament.

En el sisè bloc, dins el capítol 9, es fa una anàlisi de totes les despeses energètiques del cicle metropolità de l’aigua, s’analitzen tots els sistemes i s’estableixen ràtios de referència per a cadascun. Es proposen un seguit de millores per a l’optimització d’aquestes despeses.

En el setè bloc, corresponent al capítol 10, de garantia d’abastament, es realitza un balanç entre els recursos i la demanda per tal de determinar les situacions de superàvit o de dèficit que es poden produir en diferents escenaris. Es consideren quatre escenaris: actualitat en condicions de normalitat i sequera i situació futura també en condicions de normalitat i sequera. Detectats els dèficits, es fan diferents propostes de solucions, basades en la reducció de la demanda i cerca de nous recursos, per tal de resoldre’ls.

Finalment, en el vuitè i darrer bloc que correspon al capítol 11 del Pla, es plantegen un seguit de reptes en línia amb els objectius plantejats que es desenvolupen a través de diferents programes concretats amb un seguit de mesures i propostes.